EL CAS DE NA MARIA

Cada dia a la 13'30h comença la migdiada pels infants de l'escoleta de Mafalda que queden fins les 17'00h de la tarda. Els primers que van a dormir són els nadons i els infants de 1a 2 anys. Un cop estan dormits anem a buscar els nens de 2-3 anys.

 Va ser en aquest moment quan hem vaig dirigir a buscar-los que vaig entrar a la classe de les papallones i des de la porta vaig observar que la classe havia un ambient una mica caòtic. Hi havia infants que estaven cridant, altres corrents per tota la classe, uns altres estaven al pati, amb tot això el que pretenia na Maria, la educadora, era que els infants s’asseguessin i esperesin tranquils l'hora de la sortida.

De sobte, vaig sentir que algú picava cops a la porta del bany de l'aula, mi vaig acostar per saber de que es tractava, era na Júlia que estava a dintre i no podia obrir. En vaig disposar a obrir la porta però tampoc podia, de sobte hem vaig adonar que la porta estava tancada amb el seguro, en aquell moment no entenia el que passava.

Mentrestant na Maria entra del pati amb els infants que estaven fora, jo li pregunto que com era que na Júlia estava tancada al bany. Ràpidament, na Maria hem va contestar que avui na Júlia estava molt neguitosa i no li feia cas del que ella deia i la va ficar a dintre perquè penses el que havia fet, tot això mentre obria el seguro de la porta i sortia per anar-sen a fer la migdiada.

Aquell dia no vaig poder pensar amb una altra cosa que no fos aquesta situació que havia viscut i no podia parar de posar-me amb la pell dels pares si haguessin vist a la seva filla tancada al bany per reflexionar sobre la seva conducta, però el que també hem va sorprendre va ser que la nina no plorava , era com si la situació s’hagués repetit altres cops.

Cap altra dia he tornat a topar-me amb aquesta situació, els infants esperen la sortida jugant o cantant amb un ambient més organitzat.

* Els noms de les persones que apareixen a la narració són ficticis.

Fent un anàlisi de la situació anterior pel que fa a les creences, na Maria és una mestra amb un estil docent constructivista ja que està a favor que l'infant sigui el protagonista del seu aprenentatge per mitja de l'observació i experimentació. Això es veu per les actuacions que té a classe i la manera que tenen els infants a l'hora de treballar.

En referència a les emocions, és una persona que no sap molt bé com fer que els infants respectin el que ella diu ja que hi ha cops que les situacions se li escapen del seu abast. A més, canvia de decisió molt sovent i la majoria de vegades acaba fent el que els infants volen i no el que ella ha dit.

Els coneixements teòrics de la educadora van a intentar deixar de banda els conflictes que ella li semblen que són de poca importància ja que molts de cops la superen a ella mateixa i té que intervenir fent actuacions que sap que no són les més adients.

Per altra banda tenim les vivències, na Maria porta molt de temps al mateix centre i coneix perfectament amb quina línia treballa Mafalda i actua d'aquesta manera perquè és una nena que no respecta a la mestra, ja que sap que actuant d'aquesta manera aconsegueix el que vol.

Aquesta situació es va donar durant la rutina de recollir i preparar la sortida de l'aula.

Finalment, altres alternatives que jo plantejo és que sempre hauria d'haver dialogat amb ella i mai arribar a l'extrem de tancar-la al bany, ja que per reflexionar el que havia fet també ho podia fer asseguda a una cadira. Encara que crec que el primer que hauria de fer és treballar amb els infants quines són les normes de la classe i que per tant les han de respectar i, sobretot si ho fan que la mestra estirà molt contenta d'ells.