VALORACIÓ DE L’ASSIGNATURA

Per una banda, pel que fa a l’assignatura el contingut em sembla extraordinari, ja que ajuda a tenir una mirada molt més profunda del que t’envolta. A més, ajuda a reflexionar i a saber en quin punt estem, en el meu cas a conèixer-me una mica més i a donar-me compte que amb una mica d’esforç puc ser millor i superar-me.

Per altra banda, vull ressaltar els seminaris que han estat un espai on tots els companys hem pogut compartir les nostres vivències, experiències i hem pogut contar amb les reflexions de la professora que ens feien mirar molt més enllà d’una manera critica.

Finalment, en la meva opinió vull fer constar que l’assignatura no és per fer-la per videoconferència, ja que aquesta convida al debat i a la reflexió per poder compartir amb la resta de companys.

VALORACIÓ DEL BLOG

 Pel que fa al blog, vull dir que no és una eina que en motivi gaire, mai he estat una amant de les tecnologies ja que les utilitzo lo gust i necessari. Abans d’aquets estudis no sabia que era un blog, però ara reconec la utilitat que té, perquè gracies aquesta estructura podem conèixer les experiències d’altres professionals i per molts de pares el fet que el seu centre escolar en tingui, l’apropa molt al dia a dia dels seus fills. Per aquest motiu cada cop intent anar-li agafant més el gust, ja que el dia de demà és interessant tenir-ne un on pugui plasmar la meva feina.

També, a favor del blog he de dir que m’ha ajudat a poder reflexionar i aprofundir situacions dins l’aula que molts de cops haguessin passat per alt i no les hagués pogut compartir amb la resta de companys.

Competències treballades:

1.1Cerc i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura.

1.3Accedeix i reviso altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació.

VALORACIÓ DE LES COMPETENCIES ASSOLIDES

Desprès d’aquets quatre últims mesos que he realitzat les pràctiques i aquesta assignatura, a continuació disposo a fer una reflexió sobre les competències que he assolit.

Primerament la competència d’autonomia en l’aprenentatge, durant aquest període de pràctiques he de dir que he après moltíssim, ja que per mi era el primer cop que passava tant de temps amb un grup nombrós d’infants entre 5 i 12 mesos d’edat. A través de l’observació i el dia a dia a l’aula amb la meva tutora,  he après estratègies per intervenir de la forma més adient cap els infants. Aquesta era una de les meves grans pors quan vaig començar no saber que fer. Per exemple, quan un infant és posa a plorar la meva primera reacció es agafar a l’infant, que no és que estigui malament, però ara puc utilitzar altres recursos com per exemple les cançonetes.

En segon lloc reflexionar sobre el meu propi procés d’aprenentatge, penso que aquesta ha estat una de les competències que més he evolucionat al llarg d’aquest temps. Encara que sempre he estat una persona molt crítica i pessimista amb jo mateixa, i a més reconec quines són les meves limitacions i possibilitats , he de dir que me sorprès a mi mateixa ja que he complit i superat els objectius que jo m’havia establert cara les pràctiques. Això, m’ha demostrat que puc donar molt més de mi i que potser no hem coneixia tant com pensava.

El fet de que crec que el meu aprenentatge ha estat l’idoni, ha estat perquè gràcies a l’assignatura he pogut comparar, compatir i reflexionar amb altres companys les nostres experiències.

Per altra banda sobre analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, he de dir que per conèixer el funcionament és necessari estar a dintre del centre. Això que en un primer moment sembla molt senzill , molts de cops no ho és ja que al llarg de les jornades sorgeixen entrebancs.

A més, penso que el centre és poc flexible pel que fa a l’estructura de la jornada i als seus horaris, perquè quan hi ha algun retard o problema ja tot el centre queda desorganitzat. Crec que pel bon funcionament d’aquest haurien de tenir previstes situacions com aquestes.

Seguidament, la competència analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament- aprenentatge.  El centre utilitza una metodologia constructivista, on l’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge a través de la manipulació, experimentació i l’observació. A més, la filosofia principal en el que es basa és la llibertat de moviment perquè l’infant fomenti la seva autonomia i es desenvolupi a nivell motriu, cognitiu i social.

També, proposen que tots els moments de la jornada siguin significatius i el centre estat adaptat perquè així sigui, però hi ha molts de cops que donen prioritats a unes coses que a altres.

Per acabar, pel que fa sobre la competència de reflexiona sobre el procés de millora,  ha estat el centre que ens va proposar fer un cançoner, en un principi no veiem quina utilitat podia tenir ni en que millorava, però a mesura que ha anat passant el temps ens hem adonat que és una proposta que demanaven els pares, d’aquesta manera es dóna continuïtat a la línia educativa del centre i potencia la col·laboració entre l’escola i la família.

Per últim, vull dir que els projectes de millora s’haurien d’elegir analitzant realment quina és la necessitat que presenta el centre i sobretot veure si són possibles i poden tenir una continuïtat.

Competències treballades:

1. 4 Arribo a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

2. 1 Identifico punts forts i punts febles quant a les meves capacitats i competències professionals

REFLEXIÓ SOBRE ELS DOCUMENTALS I PROJECTES DE MILLORA EXPOSATS PELS COMPANYS

L’ESPAI D’EIVISSA

Aquest documental que ens presenten les companyes és una alternativa educativa a l’escola. Principalment es basen en el joc lliure i adapten l’espai a les necessitats i interessos dels infants.

Aquesta a sorgit pel descontent que hi ha de l’educació que actualment reben els nostres infants.

Penso que la idea principal de l’Espai d’Eivissa és bona, però crec que han de millorar molts d’aspectes com per exemple com els objectius, metodologia, organització, espais, formació en el professorat, etc.

Les famílies que impulsen aquest projecte actualment tenen una visió d’una escola tradicionalista, on tot està imposat. Encara que actualment ja trobem centres educatius que utilitzen els mètode constructivista i tenen uns objectius molt semblants a l’Espai d’Eivissa.

TREBALL PER PROJECTES

Aquest documental ens presenta la forma de treballar de l’escola S’Olivera, que és el treball per projectes.

Tal i com ens expliquen les mestres que apareixen al documental, els treball per projectes és una forma de fer i de pensar, són temes d’investigació i sorgeixen del dia a dia, com per exemple d’una conversa entre infants.

Aquest centre és pioner a Eivissa en quant utilitzar aquesta metodologia i està molt ben considerat a la societat.

Desprès d’haver vist els projectes que estaven treballant amb els infants d’infantil de 5 anys, m’he adonat que hi ha molts altres col·legis que no tenen tanta fama i que treballen amb aquesta metodologia.

Ara que també he realitzat les pràctiques puc afirmar que ni tots els centres són tant bons ni tots tant dolents, penso que hi ha que viureu des de dintre, ja que la majoria de cops hi ha un equip humà que s’esforça per superar-se i poder formar als infants perquè en un futur siguin competents per poder donar resposta als conflictes que els hi vagin sortint.

PARC SONOR

Aquest projecte de millora s’ha creat perquè els infants aprenguin a discriminar els sons, encara que també es treballen camps com el motriu, cognitiu, sensorial i social.

A través d’ells m’he adonat que nosaltres tenim una visió i ens plantegem unes hipòtesis de com els infants rebran aquest projecte, i  que un cop estan ells dintre tot canvia.

Aquests canvis no tenen que ser negatius sinó que fa que ens haguem de plantejar de nou qüestions com objectius, en la planificació, en els materials, etc., perquè l’aprenentatge de l’infant sigui el més adient possible.

EL MÓN DE CARTRÓ

Aquest projecte de millora consisteix en l’acondicionament del pati que han fet durant aquets darrers mesos les companyes. Encara que tots els projectes o documentals duen molta feina al darrera crec que aquest du especialment moltes hores invertides.

Aquí trobo dos qüestions que són les següents. Per una banda, el fet que el material sigui de cartró en fa pensar que aquests materials no seran de gaire durada, encara que si amb els infants és treballa que han de tenir cura d’ells potser tinguin una durada més llarga.

Per l’altra banda, el fet que aquestes dues companyes no hagin tingut cap tipus d’ajuda per part del centre i que ni tant sols l’equip directiu estigui motivant per poder-lo dur endavant, fa presagiar que plantegen els projectes de millora sense cap fonament, només pel simple fet de que les alumnes de pràctiques han de fer alguna cosa. A més, no han valorat l’esforç i les hores de feina invertida .

Per això, penso que també des de la universitat haurien de demanar als centres que quan plantegessin els projectes de millora, aquests siguin possibles i tinguin un seguiment per part de l’escoleta.

EL PATI

Aquest projecte de millora també consisteix en donar utilitat zones del pati de l’escoleta que no són utilitzades pels infants.

Penso que és un dels més coherents que s’han plantejat ja que dóna continuïtat al projecte realitzat per les alumnes de pràctiques de  l’any passat.

A més, els companys han tingut el recolzament i la motivació de tot l’equip educatiu del centre per poder dur endavant aquest projecte, com també la col·laboració dels infants.

El fet de que els nens col·laboressin amb part del disseny del mobiliari del projecte ha fet que un cop instal·lat tinguin la motivació d’anar cap aquets espais que abans no hi anaven.

Penso que és molt important que els infants del centre també estiguin implicats en la construcció dels projectes de millora, ja que a través d’ells també podem saber realment que és el que volen i els motiva.

LA PRÀCTICA EDUCATIVA A EIVISSA DE 0-3 ANYS

Aquest documental ens mostra la visió que tenen diferents professionals que porten molts d’anys dedicant-se a la pràctica educativa amb infants de 0-3 anys.

M’ha semblat un documental molt interessant, ja que ens expliquen com elles han tingut també que anar evolucionant per poder estar al mateix nivell de les exigències dels infants i les famílies.

Admiro d’aquets docents la capacitat de poder anar evolucionant, canviar les seves pràctiques cap un mètode més constructivista, ja que tot això no és fàcil quan dus tants anys a la professió, penso que necessiten molta motivació, esforç i realment demostren que estimen la feina que fan.

Penso que tots aquets mestres són un model a seguir i espero que dins de molts anys jo també pugui seguir tenint aquesta vitalitat per poder dur endavant aquesta vocació.

El nostre projecte de millora: el cançoner del CEP Mafalda

Presentacio projecte de_millora from lauragarciamari


REFLEXIÓ AUTOVALORATIVA: 

El nostre Projecte de Millora del centre de Mafalda ha estat la realització d’un cançoner on line.

Aquest va localitzat al blog del centre i va dirigit a les famílies dels infants, ja que aquets molts de cops els nens els hi demanen les mateixes cançons que han aprés al centre i els pares o familiars no les coneixen, pel que no poden satisfer les necessitats dels infants.

Encara que sembla un projecte bastant senzill, si que hem de dir que no ho ha estat. Principalment la dificultat venia donada perquè havíem de coordinar les nostres practiques al centre i poder assistir a altres classes en el moment que els estiguessin cantant per poder així enregistrar les cançons.

Una altra dificultat que hem trobat ha estat que a l’hora d’enregistrar molts d’infants no seguien les cançons i desviaven la seva atenció per la nostra presència. A causa d’aquest fet vàrem decidir que només entraria una de nosaltres a enregistrar  les cançons.

A part d’aquestes dificultats també depeníem molt del moment de la jornada que acudíem a les aules ja que molts de cops els nens estaven molt neguitosos o be estaven molt cansats i era molt difícil que es concentressin en acompanyar a la mestra cantant i fent els moviments adients.

Encara que hàgim trobat aquests entrebancs, hem de dir que hem gaudit moltíssim penjant les cançons i trobant les lletres d’aquestes perquè ens han servit per poder-les aprendre i així poder-les cantar quan els infants ens les demanen.

Estem molt satisfetes del treball que hem realitzat, ja que creiem que serà una eina molt útil per les famílies, inclòs per les educadores que entrin noves a incorporar-se en aquest centre ja que així podran conèixer més ràpidament quin és el funcionament de les aules pel que fa a les rutines i cançons que s’hi treballen.

Hem d’afegir que el fet d’enregistrar, haver de penjar el vídeo i escriure el text ha estat laboriós, sobretot les dues primeres passes. Aquest fet ens porta a pensar que aquest projecte potser no tindrà massa continuïtat per part del centre ja que es necessita invertir temps, i ara mateix és del que més escassos van.

Hem de reconèixer que a l’inici, quan ens varen proposar aquest projecte no ens va semblar malament, però no ens motivava especialment. Poc a poc, a mesura que hem anant integrant-nos en el funcionament del centre i hem vist la gran importància que tenen les cançons en el dia a dia de l’escoleta, ens hem anat motivant moltíssim i ara estem molt contentes d’haver pogut portar a terme aquesta millora.

A pesar de tot això exposat, esperem que el dia 17 de maig, que és la presentació del projecte als pares del centre de Mafalda, els nostres esforços es vegin compensats i que sigui d’utilitat per aquests a la mateixa vegada que gaudeixin del cançoner juntament amb els seus fills.

Per últim, pel que fa a nosaltres com a grup hem estat tot moment molt cohesionades, pensem que el fet de haver treballat juntes amb anterioritat ens ha ajudat.

A més, hem respectat les opinions i idees de cadascuna, valorant sempre quina és la millor opció. Sempre que ha sortit una dificultat sobre el projecte hem intentar solventar-la el millor possible, i escoltar també les opinions de l’equip del centre.

Com hem dit anteriorment, estem molt contentes del treball que hem fet durant aquests últims mesos i pensem que el projecte dóna resposta a la necessitats de les famílies.

COMPETÈNCIES TREBALLADES: 

• 1.3. Ja que he accedit a altres blocs i altres pàgines webs de la xarxa per tal d'ampliar la pròpia informació.
• 1.4. He arribat a les meves conclusions a partir de la contrastació de la teoria amb la pràctica.
• 5.2. Hem justificat el nostre projecte de millora després d'analitzar les necessitats sentides.
• 5.4. Hem previst els obstacles que ens podíem trobar en l'aplicació del projecte de millora i hem plantejat estratègies per resoldre'ls. 

PLANS DE MILLORA DE L’ETAPA 0-3

Els tres Plans de Millora que he trobat a la xarxa sobre l’etapa 0-3 són els següents:

1.- El traspàs de l’etapa 0-3 a 3-6 anys

Encara que tots els Plans de Millora que he trobat són força interessants crec que aquest és el que destaco més, ja que penso que és primordial que el traspàs de l’escoleta a l’escola per part de l’infant a de ser el més agradable possible  sense que el nen o la nina, inclòs les famílies, hagin de patir inseguretat o neguit amb aquest procés.

Per tant, perquè això no succeeixi el Pla proposa una sèrie d’idees, pautes i suggeriments per facilitar aquesta etapa d’adaptació.

 Com tots sabem, quan l’infant juntament amb la família arriba a l’escola es troben en un lloc nou, amb persones desconegudes i poc a poc han d’anar trobant el seu lloc per així poder conviure i integrar-se amb la resta.

Aquest període dependrà molt de la manera de ser de les famílies, del centre i sobretot de l’infant.  Potser per uns infants aquest procés duri més o menys però sempre s’acabaran resolvent aquest conflicte.

Vull destacar que durant aquest període de pràctiques he estat vivint sobretot períodes d’adaptació dels nadons, encara que no és de l’escoleta a l’escola, si que és molt semblant. 

Penso que sobretot el que hem de respectar és el temps que necessita cada infant i família per poder-se adaptar en aquesta nova etapa tant important per el seu desenvolupament. 

A continuació deixo l’enllaç de la web: http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

2.- L’hort

 Aquest Pla de Millora consisteix en crear i cuidar  un hort a una escoleta. Un dels objectius principals és que els nens puguin gaudir de la natura i dels seus elements. Així com també poder observar la transformació de la natura, gaudir de les activitats i sentir el plaer de menjar els productes  que són necessaris per una dieta equilibrada.

A més, penso que per aquests infants més petits és una aproximació molt bona per estar en contacte amb la natura i fomenta la cura del medi ambient.

Per altra banda, la elaboració d’aquest projecte no només implica el fet de fer un hort i ja està, sinó que els infants poden aprendre altres aspectes com prendre consciencia del pas del temps, duen a terme un treball en equip, col·laboració per part de les famílies, manipulació i experimentació amb els diferents elements com són l’aigua, la terra, les llavors, etc.

Aquest tipus d’activitat només l’havia vist dur a terme a les escoles, per això m’ha cridat molt l’atenció que també una escoleta l’hagués feta.

A continuació deixo l’enllaç de la web:http://blocs.xtec.cat/ebmlacasona/?p=135

3.- Espai entre pares i mares

Aquest Pla de Millora està adreçat a les famílies d’infants de 0 a 3 anys d’edat. Esta pensat perquè aquests puguin compartir vivències, inquietuds i formar-se, ja que també es duen a terme xerrades i tallers.

Encara que aquest projecte s’està duent a terme a una escoleta de Banyola (Palma de Mallorca), al centre on estic cursant les pràctiques també hi ha un projecte semblant en aquest anomenat Escola per pares, que es fa una vegada al mes durant el període escolar. 

Les activitats que duen a terme no són tallers, són principalment xerrades sobre temes que estan interessats els pares,  que han estat escollits a principi de curs.

Penso que en major o menor intensitat tots els centres educatius d’infantil haurien de proposar aquests tipus d’activitats que ajuden a formar als pares, a saber quines són les seves inquietuds i sobretot a col·laborar, apropar-se i a treballar juntament amb al centre per l’educació dels infants.

Aquest és l’enllaç de la web:

http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=10&inst_id=335694

BONES PRÀCTIQUES DELS COMPANYS

1.- Canvi de bolquers 

Aquesta bona pràctica ens la presenta Iratxe. A la classe on ella està cursant les pràctiques són els propis infants que quan senten la necessitat de canviar els bolquers o be les mestres els avisen, aquets s’acosten i pugen a l’escala que hi ha per arribar al canviador.

Penso que és una molt bona practica ja que presenta als infants com un individu actiu en la construcció del seu propi aprenentatge. A més, fomenten l’autonomia i la llibertat de moviment.

Ja que a molts de centres el moment de canvis de bolquers és “automatitzat” , es a dir, l’adult és el que agafa l’infant el canvia i el torna a deixar al lloc que estava sense que el nen pugui participar d’aquest moment tant íntim i important per a ell.

2.- Tallers per les famílies

Aquesta bona pràctica és la que destaca Isa Reus Luque al seu blog. Crec que és força interessant ja que a través d’aquestes activitats, que també són les pròpies famílies les que les elegeixen, es poden crear vincles i reforçar-los entre tota la comunitat educativa. 

A més, a través d’aquests tallers les famílies es coneixen i interaccionen entre elles fent que es vagin integrant, però com també ha dit la companya potser que no totes les famílies es sentin integrades perquè hi ha moltes que no parlen el mateix idioma.

Encara que això sembli un handicap penso que és molt bona la pràctica per fomentar la col·laboració de les famílies en el procés educatiu dels seus fills.

3.- Rentar-se les dents

Aquesta és la bona pràctica que la meva companya Tànit presenta al seu blog. Crec que és molt important que des de ben petits donem valor en aquest aspecte de cura personal. 

A més, introduir aquest hàbit d’higiene fomenta l’autonomia dels infants.

Per altra banda, és una pràctica que els pares la troben molt positiva per tant pot tenir una continuïtat a casa.

BONA PRÀCTICA A L’AULA DELS OSSETS

Els Ossets és el nom de la classe del nadons del Centre Infantil Mafalda, que és on estic cursant les meves pràctiques. Esta formada per 10 nens i nenes d’entre 5 i 12 mesos d’edat. Molts d’aquets encara estan en el procés d’adaptació, per això encara no es duen a terme activitats i principalment el que treballen són les rutines.

Per tant, al llarg de la jornada he pogut observar moltes bones pràctiques per aquest motiu no ha estat difícil poder trobar-ne una.

Molts dels nadons pel matí abans de dormir necessiten prendre un biberó i la bona pràctica és que ho fan a un ambient relaxat, sense interrupcions,  on ell és el protagonista i sent l’estima de l’adult que la companya amb la mirada, amb la calidesa dels seus braços i amb a paraules dolces. 

A dintre l’aula hi ha una zona tancada on trobem el canviador de bolquers i el menjador, és allí, on fora de l’espai on es troben els altres infants, que l’educadora asseguda en una cadira dóna el biberó al nadó respectant el temps de l’infant.

Els objectius que s’intenten aconseguir són els següents: 

-     -  Cobrir la necessitat de l’infant.

-     -  Fer d’aquest moment de la jornada un plaer per l’infant.

-     -  Establir o reforçar els vincles afectius entre l’infant i l’adult.

-      - Donar confiança, estima i calidesa a l’infant.

-     -  Fer participi al nadó d’aquest moment.

Penso que aquesta és una molt bona pràctica ja que és una manera de conèixer i d’intimar més amb el nen.