LLISTAT D’EXPERIÈNCIES DE 0-3

1.-PODER ANAR A BEURE AIGÜA

Aquesta ha estat del llistat d’experiències la més m’ha cridat l’atenció, ja que estem acostumats que siguin els grans que els ofereixin l’aigua als infants perquè beguin. 

Trobo que és molt interessant tenir un espai on els infants de manera autònoma puguin anar a beure aigua, d’aquesta manera es fomenta l’autonomia d’aquests, aprenen a tenir cura de les coses, satisfan la seva necessitat on l’adult els hi transmet confiança.

A més amb aquesta pràctica podem observar un aprenentatge constructivista, ja que per una banda és el docent l’encarregat de preparar l’espai per donar resposta a la necessitat que té l’infant, i per l’altra, ens mostra uns nens capaços de construir el seu propi aprenentatge per poder beure.

2.-TREBALL EN EQUIP

Penso que tant a les escoles com a les escoletes hi ha que fomentar el treball en equip, ja que als nens i sobretot amb aquestes edats els hi costa compartir les coses amb els seus companys, per això és molt important que es creïn activitats o tasques on els nens tinguin que col·laborar amb la resta.

Amb aquestes fotografies que ens mostra l’experiència, he arribat a la conclusió que molts de cops quan dos nins es barallen per un objecte arribem els adults l’agafem i el donem a un o l’altre, hauríem de fer reflexionar als infants que amb aquest objecte poden gaudir els dos treballant en equip.

3.- DESCOBRINT LA CARABASSA

Aquesta experiència hem recorda al que visc dia a dia a l’aula dels nadons on estic realitzant les meves pràctiques. Ja que al llarg d’aquests mesos he pogut observar com els infants  passen de gatejar a començar a fer les seves primeres passes sense l’ajuda de l’adult o comencen a desplaçar-se per la classe arrossegant-se. 

De la mateixa manera que ens transmet l’Eva, jo quan puc observar un avenç d’aquets infants gaudeixo molt, a més sento una satisfacció molt gran.

He de dir que hem sento privilegiada de poder observar i compartir amb aquests infants els seus “triomfs”.

COMPARACIÓ DE JORNADA

Per poder comparar la meva jornada ho havia de fer amb un company que també estigues cursant les seves pràctiques a l’aula dels nadons. 

El meu company Jose, de la mateixa manera que jo, està amb infants de 0 a 1 any d’edat, però a l’escoleta de Ses Paises a Sant Antoni de Portmany. 

Per tant, compararé la jornada dels nadons del Centre de Mafalda (els Ossets) amb els nadons de l’escoleta de Ses Païses ( els Peixets).

Mes o menys les jornades són molt semblants inclòs l’horari. Les diferencies que hi trobo són que els infants de Ses Paises esmorzen a l’aula i els hi proporciona el centre, mentre que a Mafalda només esmorzen els infants que arriben al centre a primera hora del mati, si arriben a partir de les 09:00 hores són els pares els que han de portar el seu esmorzar, he de dir que la majoria d’ells ja hi venen de casa.

Un altre diferencia és que al centre on curso les pràctiques els nadons dinen a les dotze mentre que a l’altre comencen a les 12:30 hores. D’aquesta manera quan arriben els pares, els infants ja han acabat els seu dinar i ja estan canviats de bolquers i preparats perquè els pares els passin a recollir. Cosa que començant més tard, fa que molts de cops els pares encara trobin als seus fills dinant.

Per altra banda, els Peixets si realitzen activitats programades mentre que els Ossets per la situació que es viu a l’aula, que hi ha molts d’infants que encara estan en període d’adaptació, només es treballen les rutines i es realitza joc lliure amb diferents tipus de material. Però, a partir de maig els Ossets començaran a realitzar també activitats programades.

Per acabar amb aquesta comparació de jornades, un aspecte que trobo molt millor a ses Paises és que els nadons no han d’anar canviant de classe ni per l’entrada al mati ni a la sortida, penso que a Mafalda s’haurien de plantejar aquest aspecte, ja que molts de cops crea confusions i desordre a les famílies i no saben molt be a quina classe han de dirigir-se.

LA JORNADA A LA CLASSE DELS OSSETS

La classe dels ossets és l'aula dels nadons, on hi ha infants entre 5 i 12 mesos d'edat. Està composta per 10 nens i nenes que encara molts d'ells estan en el periode d'adaptació, per això el que treballem són les rutines.

La jornada està distribuida de la següent manera.

A les 08:00h del mati el centre obri les portes, i fins les 09:00h és l'escola matinera. Tots els infants que hi acudeixen estan amb una educadora i conviuen tots en un mateix espai com és l'aula i el pati.

Entre les 09:00h i les 09:30h arriben la resta de les educadores i els infants ja acudeixen a les seves respectives aules, en aquest cas els nadons van a la classe dels ossets.

Des de les 09:00h fins les 10:00h és l'arribada dels infants, mentre la resta d'aquests fa joc lliure amb un material amb concret que cada dia varia, com és per exemple: la panera dels tresors, animals, aliments, musicals, etc.

Seguidament, a les 10:00h fins les 11:30h és l'estona de dormir. Els infants que no dormen o que es van despertant surten al pati, on hi ha material com pilotes, un tobogan, joguines que incentiven el moviement de l'infant.

A les 11:30h, es treu la catifa on hi ha els gots de cada infant i beuen tots junts aigüa. Seguidament, disposem a canviar els bolquers de cada infant i possar-lis la bata per dinar.

Seguidament, cinq minuts abans de les 12:00h es prepara el menjador per quan arriba el menjar. Encara que aquests infants no mengen tot sols si que es fomenta que desenvolupin autonomia perquè puguin utilitzar els estris per menjar, danant-lis una cullera a cadascun, que molts d'ells ja imiten el moviment per dur-la fins la boca. A més, també s'ensenya a introduir diferents tipus d'aliments.

A mesura que van acaban tornen a beure i ens dirigim al lavabo per rentar les mans i la cara.

Desprès, de 12:45h fins les 13:10h fan joc lliure amb un altre material diferent del que hi havia abans, a més l'aula està oberta perquè els infants puguin jugar tant dins l'aula com al pati.

A partir de les 13:10h comencem a recollir el material del pati i els infants entren tots a l'aula. A continuació, es recull l'aula mentre es va fent els canvis de bolquers i es possen les sabates per així, estar preparats a les 13:30h que és la sortida. Els nadons que fan la migdiada al centre es queden a l'aula i la resta són traslladadats a una altra aula, on fan la sortida conjuntament amb els infants de 1 i 2 anys.

Finalment, vull afegir que en diferents moments de la jornada es canten cançons i quasi totes les rutines van introduïdes amb una, com és per exemple l'hora de l'arribada i del acomiadament.

EL CAS DE NA MARIA

Cada dia a la 13'30h comença la migdiada pels infants de l'escoleta de Mafalda que queden fins les 17'00h de la tarda. Els primers que van a dormir són els nadons i els infants de 1a 2 anys. Un cop estan dormits anem a buscar els nens de 2-3 anys.

 Va ser en aquest moment quan hem vaig dirigir a buscar-los que vaig entrar a la classe de les papallones i des de la porta vaig observar que la classe havia un ambient una mica caòtic. Hi havia infants que estaven cridant, altres corrents per tota la classe, uns altres estaven al pati, amb tot això el que pretenia na Maria, la educadora, era que els infants s’asseguessin i esperesin tranquils l'hora de la sortida.

De sobte, vaig sentir que algú picava cops a la porta del bany de l'aula, mi vaig acostar per saber de que es tractava, era na Júlia que estava a dintre i no podia obrir. En vaig disposar a obrir la porta però tampoc podia, de sobte hem vaig adonar que la porta estava tancada amb el seguro, en aquell moment no entenia el que passava.

Mentrestant na Maria entra del pati amb els infants que estaven fora, jo li pregunto que com era que na Júlia estava tancada al bany. Ràpidament, na Maria hem va contestar que avui na Júlia estava molt neguitosa i no li feia cas del que ella deia i la va ficar a dintre perquè penses el que havia fet, tot això mentre obria el seguro de la porta i sortia per anar-sen a fer la migdiada.

Aquell dia no vaig poder pensar amb una altra cosa que no fos aquesta situació que havia viscut i no podia parar de posar-me amb la pell dels pares si haguessin vist a la seva filla tancada al bany per reflexionar sobre la seva conducta, però el que també hem va sorprendre va ser que la nina no plorava , era com si la situació s’hagués repetit altres cops.

Cap altra dia he tornat a topar-me amb aquesta situació, els infants esperen la sortida jugant o cantant amb un ambient més organitzat.

* Els noms de les persones que apareixen a la narració són ficticis.

Fent un anàlisi de la situació anterior pel que fa a les creences, na Maria és una mestra amb un estil docent constructivista ja que està a favor que l'infant sigui el protagonista del seu aprenentatge per mitja de l'observació i experimentació. Això es veu per les actuacions que té a classe i la manera que tenen els infants a l'hora de treballar.

En referència a les emocions, és una persona que no sap molt bé com fer que els infants respectin el que ella diu ja que hi ha cops que les situacions se li escapen del seu abast. A més, canvia de decisió molt sovent i la majoria de vegades acaba fent el que els infants volen i no el que ella ha dit.

Els coneixements teòrics de la educadora van a intentar deixar de banda els conflictes que ella li semblen que són de poca importància ja que molts de cops la superen a ella mateixa i té que intervenir fent actuacions que sap que no són les més adients.

Per altra banda tenim les vivències, na Maria porta molt de temps al mateix centre i coneix perfectament amb quina línia treballa Mafalda i actua d'aquesta manera perquè és una nena que no respecta a la mestra, ja que sap que actuant d'aquesta manera aconsegueix el que vol.

Aquesta situació es va donar durant la rutina de recollir i preparar la sortida de l'aula.

Finalment, altres alternatives que jo plantejo és que sempre hauria d'haver dialogat amb ella i mai arribar a l'extrem de tancar-la al bany, ja que per reflexionar el que havia fet també ho podia fer asseguda a una cadira. Encara que crec que el primer que hauria de fer és treballar amb els infants quines són les normes de la classe i que per tant les han de respectar i, sobretot si ho fan que la mestra estirà molt contenta d'ells.

COM TREBALLAR LES MEVES COMPENTÈNCIES DESPRÉS DE L'ANÀLISI DAFO

 El DAFO consisteix amb l'anàlisi de les debilitats, avantatges, fortaleses i oportunitats del Centre Infantil Mafalda, que és on jo estic cursant les meves pràctiques.

Aquest DAFO ha estat realitzat durant el seminari juntament amb tres companyes més, que també cursen o han cursat les seves practiques en aquest mateix centre. Per tant, a partir d'aquest a continuació exposo les meves reflexions sobre quines estratègies empraria per treballar les meves competències en aquest context.

Pel que fa a les debilitats del centre, trobo que conten en pocs recursos econòmics ja que hi ha material en les aules que ja està bastant obsolet i molts d'ells no funcionen. La majoria d'aquest és material estructurat, per això crec que es podria fabricar amb material reciclat joguines que siguin atractives pels nens, a més es podria demanar la participació dels pares perquè col·laborin juntament amb els seus fills.

Una altre debilitat és la poca flexibilitat que hi ha amb els horaris. Encara que s'intenta respectà el ritme de cadascun dels infants sempre es veu truncat pel fet que la jornada està distribuida, un exemple és que hi ha infants que ja tenen adquirida una autonomia a l'hora de llevar-se les sabates i n'hi ha d'altres que no o que inverteixen molt més temps en fer-ho i per tant, mai es deixa el temps necessari, ja que prioritzen poder seguir la jornada tal i com està establerta. Penso que això es pot evitar fent torns i intentant organitzar millor el temps per afavorir en aquells infants que necessiten invertir més temps, a més pot ajudar el fet que dins l'aula som dos persones.

També que l'equip docent només es reuneix un cop cada dues setmanes crec que és un aspecte negatiu, ja que no duen les tasques molt ben organitzades i molts de cops han d’improvisar amb les activitats. A més, provoca que moltes de les informacions que són rellevants pels tutors de les aules passin desapercebudes i provoca que no hi hagi una bona planificació. Per resoldre aquest aspecte haurien d'invertir més temps i almenys fer una reunió tot l'equip un cop per setmana.

Per últim, una altra debilitat potser que l'infant hagi de quedar-se a l'escoleta obligatòriament a menjar encara que això també cada cop ho veig més com una fortalesa. Com una debilitat perquè incrementa la quota mensual que paguen al centre i perquè hi ha molts pares que prefereixen que els seus infants dinin a casa seva, i com una fortalesa perquè els nens aprenen els hàbits alimentaris, a comportar-se a la taula i a autonomia. Hem de tenir en compte que hi ha molts de pares que no tenen els temps ni els recursos per ensenyar a menjar al seu fill tot sol i de manera saludable, ja que tots els menús que ofereixen estan supervisats per una dietista.

Per altra banda tenim les amenaces, les que hem trobat són que el centre es localitza en una zona de transició entre una zona residencial i turística , i a més està dins el soterrani d'un edifici aspecte que fa que sigui difícil la seva localització i passa desapercebut.

Aquest aspecte crec que esta fora de l'abast de les meves competències però el millor que es pot fer és treballar de manera adient perquè els infants tinguin cobertes totes les seves necessitats i siguin feliços al centre, penso que és la millor manera de donar a conèixer el centre.

Les fortaleses que trobem a Mafalda són la implicació que tenen les famílies, el centre fomenta aquest aspecte amb jornades d'escola per a pares, es una escoleta de portes obertes, les famílies s’impliquen amb l'educació dels seus infants i periòdicament també acudeixen al centre a realitzar activitats amb els nens. A més des de la primera entrevista amb les famílies es crea un ambient càlid i familiar on els docents els hi transmeten confiança.

Una fortalesa que té molt de pes és el fet que l'escoleta també és un centre de psicopraxis motriu i la seva filosofia principal és respectar i fomentar el moviment de l'infant, per això conta amb una sala de psicomotricitat i les aules estan adaptades perquè els infants puguin desenvolupar el seu moviment de manera lliure i autònoma. Hi ha que afegir que és l'única escoleta a Eivissa especialitzada en psicomotricitat.

A més, les educadores que hi treballen duen molts anys al mateix centre i tenen una gran experiència, això es veu reflexat amb els recursos que tenen a l'hora de resoldre qualsevol conflicte. També treballen sobre el mètode constructivista ja que donen les eines necessàries perquè l'infant sigui el protagonista del seu aprenentatge.

Les oportunitats en les que conta el centre estan molt lligades amb les amenaces ja que per exemple el fet que es localitzi a una zona turística no només es negativa ja que afavoreix la convivència d'infants de diferents nacionalitats i ajuda ser molt més tolerats.

Per últim, crec que les meves competències poden millorar gràcies a les fortaleses i oportunitats que té el centre i així també poder-les posar en pràctica per afavorir als infants.

OBSERVACIÓ D'AULA

L'escoleta de Mafalda és un centre infantil i de psicopràxis motriu, per tant el seu objectiu principal i en el qual es basa el seu procés d'ensenyament-aprenentatge és en la llibertat de moviment i la psicomotricitat.

Per això, la meva observació és una sessió de psicomotricitat amb el grup de “Les abelles”, d'infants entre 2 i 3 anys d'edat, on vaig observar l'activitat i el joc lliure que duia a terme una nena d'aquesta classe.

Els nens entren a la sala de psicomotricitat i es senten a terra fent una rotllana. Seguidament, es posen els seus calcetins, repassen el que poden fer i les normes que s’han de respectar durant la sessió.

Una nena es col·loca en filera, de la mateixa manera que els seus companys, comença a córrer, tomba una de les peces de la torre i es dirigeix cap a les cordes que hi ha enganxades a les espatlleres. Comença a estirar-les i a la mateixa vegada es tira damunt d’un matalàs, repeteix l’acció durant cinc cops més.

Camina per dins la sala, es mira al mirall i desprès es posa dintre de la piscina de bolles.

Surt de la piscina, es dirigeix on hi ha les peces de construcció i es disposa a passar per dintre de l’arc, a continuació s’asseu damunt de les peces mentre conversa amb una companya. També observa el que fan els seus companys, de sobte s’aixeca i salta damunt d’un matalàs.

Mentre parla amb una companya la nina agafa una de les peces i per davall d’aquesta les dues es donen la mà. A continuació, estira a la seva companya fins que hi passa per sota.

Es segueixen estirant per tota la sala, ara es disposa a estirar de dues companyes alhora. Després es la nina qui es tira a terra i les dues companyes qui l’arrosseguen per la sala.

La nina s’aixeca del terra i s’acosta a la professora perquè li posi li col·loqui la pinseta al cabell. Desprès va corrent fins la caseta de fusta i hi puja. Seguidament, passa de genolls per la passarel·la baixa les cames i agafada amb les mans es balanceja pujant i baixant un peu damunt la passarel·la. Ara s’estira damunt d’aquesta mentre conversa amb una company.

Baixa l’escala de cul i es posa davall la caseta amb tres companyes més. De seguida surt de la caseta i des de fora conversa amb les nines de dintre. S’aixeca i estira un matalàs, agafa tres coixins els porta davall de la caseta i repeteix la mateixa acció en dos coixins més. Desprès s’introdueix davall la caseta i s’asseu a sobre dels coixins.

La nena surt de sota la caseta i amb un company fan com si lluitessin. Agafa una tela groga i li demana a la mestra que li posi en forma de capa. Es passeja per la sala i es mira al mirall.

Mentre ella va passejant els companys l’estiren de la capa i es senten sobre la capa d’ ella, la nina també s’estira la capa cap a ella fins que la treu de davall del seu company. Desprès es treu la capa, comença a recollir les teles i les posa dintre de la capsa.

En acabar de posar les teles a la capsa s’estira damunt un matalàs i tanca els ulls, desprès s’aixeca i es dirigeix on hi ha un grupet de companys i participa en la conversació dels seus companys.

La mestra diu que es l’hora de recollir, la nina torna a recollir les teles que queden per la sala i la posa dins la capsa.

Finalment, tornen a posar-se en rotllana i conten el que han fet duran la sessió. La nena diu que ha jugat amb dos companys a tirar-se un damunt l’altre i també a súper herois.

EL MEU PUNT DE PARTIDA ENVERS LES COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

Abans de començar a analitzar les meves competències professionals, vull dir que cada dia m'esforço per anar millorant-les i poder ser cada cop més competent en totes les tasques que vaig realitzant. Sóc una persona molt crítica amb jo mateixa, fins i tot arribo a ser pessimista molts de cops, per això m'agrada que les coses estiguin ben fetes i sentir la satisfacció personal de que ha estat així per l'esforç, l'interès i dedicació que he posat.

Pel que fa a la competència d'autonomia de l'aprenentatge, he de dir que ha estat en els meus anys universitaris on he anat desenvolupant aquesta, ja que tant a l'escola com al institut el meu aprenentatge estava basat en els llibres de text, on tenies tot el contingut que havies d'aprendre per desprès fer una avaluació mitjançant una prova escrita. Per això, vaig haver de fer un gran esforç per començar a desenvolupar-la, perquè era un altre mètode de treball. L'autonomia de l'aprenentatge l'he pogut potenciar elaborant els propis apunts per les diferents assignatures, fent treballs de recerca, etc. Tot això, implica haver de cercar en diferents recursos com per exemple Internet, biblioteca, acudir a diferents professionals experts en la matèria i, desprès haver de seleccionar, comparar i extreure la informació que és adient.

Per altre banda, sobre el meu procés d'aprenentatge, reconec quines són les meves possibilitats i les meves limitacions. Com aspectes a favor he de dir que sóc una persona en voluntat per aprendre, disposada a posar tot el meu esforç perquè les coses surtin de manera adient i que cada dia aprenc dels meus errors per no tornar a cometre'ls. Pel que fa  a les meves limitacions, sóc conscient fins on puc arribar, per exemple a mi em costa molt més tenir la iniciativa de fer alguna activitat que a la resta d'alguns companys i això em passa per por a fer-ho malament, ja que hem costa tenir confiança amb jo mateixa.

Sobre la competència d'analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil, he de dir que aquesta tot just la començo a desenvolupar i l'he de treballar molt més, ja que durant aquests darrers tres anys no he pogut conèixer en profunditat ningun centre perquè el màxim que he fet són visites durant unes hores. Si que he pogut formar la meva pròpia opinió sobre aquests i penso que també m'ha influenciat molt l'opinió que ens donen els demés, sobretot les preferències que tenen els meus professors.

Pel que fa analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament- aprenentatge, és una competència que he de potenciar i treballar molt més, encara que sempre que vaig a un centre educatiu la primera cosa que em fixo és quin model d'aprenentatge duen a terme, si constructivisme o més tradicionalista. Per tant , el primer que analitzo és si la teoria que he estat donant a classe desprès els docents la posen en pràctica a les seves aules.

 La competència sobre el procés de millora és la que més he de treballar juntament amb les dues anteriors, ja que per poder dur a terme aquesta competència penso que és necessari poder viure el dia a dia d'un centre educatiu i ser part d'ell, per poder així identificar quines són les seves necessitats i les seves millores.

 Per acabar, de les competències que anomena Perrenoud, algunes d’elles les he anat treballant en molta més intensitat durant la meva etapa escolar i actualment universitària com per exemple la utilització de les noves tecnologies (utilització de programes informàtics per realitzar els treballs, blogs, cercar informació online o classes per videoconferència); el treball en equip, organitzar i animar situacions d’aprenentatge (aprendre dels errors per no tornar a cometre’ls).

Les altres set que anomena Perrenoud tinc que treballar-les,  i espero tenir l’oportunitat durant aquests quatre mesos de pràctiques a l’escoleta de Mafalda.

Per tant, desitjo que durant aquest període pugui desenvolupar i millorar les competències de l’assignatura com les de Perrenoud.